La crisi empeny un veí de Montcada a treure’s la vida.

Una desgraciada notícia. El diumenge un veí del municipi va decidir treure’s la vida empès per les circumstàncies adverses que la crisi ens està deixant.

A continuació us deixem amb el comunicat de l’Assemblea de Treballadors i Aturats de la qual Evaristo formava part.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Bona nit,

Per part d’Assemblea de Treballadors i Aturats de Montcada i Reixac, volíem donar les nostres més sinceres i sentides condolences a la família del nostre company Evaristo Justícia García, mort el diumenge 9 juny 2013 a l’edat de 41 anys.

Volem, així mateix, deixar constància del nostre dolor, la nostra indignació i impotència perquè la situació d’aquest company reflecteix la situació real i quotidiana d’un de molts veïns de Montcada, o de qualsevol població, d’un de molts ciutadans del carrer que estem passant veritables necessitats per subsistir.

Lluitem incansablement dia a dia per continuar en la vida “normal” i per no deixar-nos abatre però Evaristo no va poder més i el Diumenge ens va deixar. Sí, va pendre la decisió de deixar de lluitar, en una societat que estigmatitza, que aparta, que mira cap a un altre costat, als que com Evaristo sobrevivim, subsistim, volem i exigim una vida digna.

La seva vida, com la de molts altres no fou fàcil, malgrat els seus problemes es donava temps de donar ànims i lluitar pels drets dels altres, per reclamar per a si i per altres als quals veia més desvalguts: treball, una oportunitat, ajuda per seguir endavant.

Aquestes ajudes que per a alguns són només un expedient més, un nombre més, però que per a nosaltres marquen la diferència entre seguir endavant o veure aquest abisme com una solució. Evaristo va preferir deixar de lluitar. De lluitar contra la paret que significa que ningú t’escolti, que ningú et presti atenció, o que t’escoltin sense escoltar-te, que et donin pel resposta que hi ha “retallades”, que estan saturats, que fan el que es pot, que no arriben a tots …

Darrerament la seva forta veu ja no sonava com abans. Aquesta veu que alt i clar reclamava un dret fonamental: JO NOMÉS DEMANO UN LLOC DE TREBALL, JO VULL TREBALLAR DEL QUE SIGUI! aquestes frases les solia repetir sovint, aquest dret a seguir en la normalitat de la vida. NOMÉS UN LLOC DE TREBALL PER SEGUIR ENDAVANT, aixó va escriure a una carta dirigida a una autoritat local, i de la que mai ha tingut resposta i ara arriba tard.

Aquesta veu ha deixat de cridar, de reclamar i ha donat pas al silenci.

Ara ja no és un cas més “llunyà” és algú proper, algú que vam conèixer, no és un nombre mes en un expedient, no senyors! es deia EVARISTO JUSTÍCIA GARCIA i tenia 41 anys!

Evaristo, els teus companys de lluites et trobarem a faltar.

Evaristo, company, una abraçada forta, descansa en pau.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en laboral, premsa y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s